És natural dissenyar solucions completes i sistemàtiques per controlar processos, equips, objectius, etc. Ens donen seguretat perquè gràcies a ells tenim la sensació que tindrem acotats els riscos, previndrem desviacions i podrem retre comptes fàcilment. El problema sorgeix quan aquestes estructures no estan dimensionades per l’objectiu pel qual s’han creat i es converteixen en solucions feixugues que devoren el nostre temps i dedicació i requereixen més esforç que el que suposava l’objectiu inicial. Cosa similar passa en les estructures organitzatives, que sovint neixen àgils, però que, pel propi disseny, els marcs i normes establerts en limiten el seu propi desenvolupament.
No fem res, doncs, que pugui ser devorat per la pròpia estructura.