L’objectiu del sistema educatiu és formar els estudiants per al futur. Partint d’aquesta premissa, ens preguntem: per a quin futur? Som en un moment de canvis accelerats. Globalització, digitalització, robotització i una infinitat d’avenços tecnològics més. Vivim en un món tan canviant que fins i tot desconeixem quines seran les professions i les necessitats del futur.

El sociòleg Zygmunt Bauman assenyala en el seu llibre Els reptes de l’educació en la modernitat líquida que “El canvi actual no és com els canvis del passat. En cap altre punt d’inflexió de la història humana els educadors van haver d’afrontar un desafiament estrictament comparable al que ens presenta la divisòria d’aigües contemporània. Encara hem d’aprendre l’art de viure en un món sobresaturat d’informació. I també hem d’aprendre l’art encara més difícil de preparar les pròximes generacions per viure en semblant món”.

El repte és immens. Les noves tendències en educació apunten a un canvi d’actitud. No n’hi ha prou amb saber, també cal saber fer. No n’hi ha prou amb el coneixement, també cal actuar. Per això cal ensenyar a desenvolupar capacitats noves i millors: el pensament crític, la capacitat d’anàlisi, la resolució de reptes complexos, el treball en equip… Com hem d’ensenyar la creativitat? Com hem d’ensenyar a comprendre?

En la Societat del Coneixement o Societat Líquida, del segle xxi, la missió de les institucions educatives es transforma per tal de formar professionals amb coneixements i competències interdisciplinàries que els permetin desenvolupar habilitats singulars i l’aptitud necessària per trobar les solucions dels problemes del futur i, alhora, sentir que són la millor versió de si mateixos.

Sens dubte, el debat educatiu requereix inevitablement una profunda reflexió. En aquesta edició del Quòrum, obrim el debat sobre els reptes i els desafiaments de l’educació contemporània.