03 L'Estat del Benestar

16.02.2014

És sostenible l’actual estat del benestar?

Oriol Amat

L’estat del benestar està integrat essencialment per prestacions com les pensions, el subsidi d’atur i serveis com la sanitat, l’ensenyament, la dependència i altres serveis socials. Hi ha un ampli consens en que un bon nivell d’estat de benestar contribueix a reduir els desequilibris i a fomentar l’ igualtat d’oportunitats.

Per a avaluar la sostenibilitat de l’actual estat del benestar podem fer vàries consideracions. En primer lloc, al llarg dels darrers anys ha augmentat la demanda de recursos necessaris per a finançar l’estat del benestar. Això s’explica per diverses raons, entre les que destaquen l’augment de l’atur i la pobresa; així com els avenços en medicina que incrementen els costos del sistema de salut i allarguen l’esperança de vida de la població amb el conseqüent augment en el nombre de pensionistes. A Espanya, per exemple, hi ha menys de 17 milions de treballadors per a una població de 47 milions.

En segon lloc, la crisi ha reduït la recaptació de tributs i, per tant, ha comportat un augment del dèficit i del deute públic. L’objectiu de millorar els comptes públics ha comportat importants retallades que estan afectant tots els serveis públics. A Holanda, el govern ha manifestat que l’estat de benestar tal i com s’ha conegut fins ara ja s’ha acabat. A més, no és fàcil per Europa competir en costos amb la resta del món, quan té més del 70% de la despesa mundial en estat de benestar.

Un tercer punt es els alts nivells de frau. A Espanya tenim xifres rècord d’economia submergida, que representa al voltant del 25% del PIB i comporta que es deixen de recaptar tributs per més de 80.000 milions d’euros l’any. Però també hi ha frau pel cantó de la despesa. Per exemple, les inspeccions de Treball detecten que una tercera part de les persones que cobren atur, treballen il•legalment. Si es combatessin de manera efectiva aquests fraus no caldria retallar.

Un quart aspecte es que la despesa social genera un impacte molt positiu en l’economia. Per exemple, segons KPMG 1 euro invertit en centres especials de treball genera un retorn a la societat de 1,44 euros.

Una cinquena consideració es la necessitat de millorar l’eficiència en la gestió pública. Darrerament s’ha retallat el sector públic, però no s’ha fet cap reforma important en la línia de fer més amb menys. En aquest camp és imprescindible una nova gestió pública basada en l’eficàcia, l’eficiència i la transparència. La col·laboració publico privada pot ser de gran ajuda per assolir aquests objectius.
En conclusió, l’estat del benestar que hem conegut fins ara està en perill, i només es podrà mantenir si es milloren els ingressos, es redueix el frau i es guanya eficiència en la despesa.

Oriol Amat

Oriol Amat

Catedràtic d’Economia i Comptabilitat i professor a Barcelona School of Management

Deixa un comentari a Miquel Perdiguer Cancelar resposta

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris

Comentaris (3)

  1. Miquel Perdiguer

    Oriol sempre directe! Només un detall. Tot incidint en el tema del frau que resulta més sagnant en una situació de crisi: L’estat del benestar també depèn de nosaltres, no només de l’Estat. Si volem ser solidaris – el benestar implica necessàriament redistribució i repartiment de càrregues- caldrà que canviem certs “mals hàbits”, hàbits tòxics: con IVA o sin IVA? “Fa coses” mentre cobra l’atur? Mirem cap a un altre costat cada cop que una associació o una ONG s’apropa a nosaltres? Val aquesta no ens agrada… Però no ens agrada cap ONG? Mentre no siguem conseqüents i mantinguem una dissonància tan pronunciada entre el que diem que cal fer i el que fem quan ningú no ens mira, no estarem a l’alçada de la societat que volem deixar pels nostres fills. Mq

    Reply
  2. SALVADOR ALCAZAR

    El SR. Oriol Amat omite en el apartado del Fraude Fiscal el que llevan a cabo las grandes fortunas y empresas , entre ellas las que cotizan en el IBEX 35, así como la existencia de los paraisos fiscales. Este señor es recurrente en sus soluciones,supongo que usted Sr.Navarro ha colocado de manera expresa el artículo de este economista a la derecha.
    Saludos y gracias por sus escritos.

    Reply
  3. Pingback: ¿El sistema del bienestar actual es sost...