El primer índex borsari del món, creat el 1883 pels senyors Charles Dow i Edward Jones (fundadors del Wall Street Journal), estava format per onze valors, dels quals nou eren accions d’empreses de ferrocarril. El ferrocarril era la panacea. Mercaderies, persones i idees podien moure’s millor i més ràpidament, i això feia preveure canvis dràstics a la societat. Era una gran revolució. Tot i això, la majoria d’empreses de ferrocarril van fer fallida poc després. El boom del ferrocarril de finals del segle XIX va arruïnar la majoria… però ningú no posa en dubte que el ferrocarril, com a concepte, fos i encara és un èxit. El transport mai més va tornar a ser com abans.
A principis de l’any 2000, l’empresa Terra valia més en borsa que el Banc Santander. Qualsevol empresa puntcom, encara que perdés diners, valia una fortuna. La xarxa faria canviar les relacions personals i professionals, i això implicaria la manera de fer negocis. Era una gran revolució. Però a partir del març de l’any 2000, la majoria d’aquestes empreses van fer fallida o van anar desapareixent lentament. Les accions de Terra, que van arribar a cotitzar per sobre de 150 €, van acabar valent 2 € abans de sortir de la borsa. El boom de les puntcom de finals del segle passat va arruïnar la majoria… però ningú no posa en dubte que la irrupció d’Internet, com a concepte, hagi estat un èxit. Les relacions entre empreses i persones mai més han tornar a ser com abans.
Actualment, la formació online està en ple boom, revolucionant el sector acadèmic. Res serà igual en el futur en aquest camp. Conceptes com TIC, blended, plataformes d’aprenentatge, e-learning 2.0, MOOC, etc. ens envaeixen. Tot va molt ràpid i és difícil destriar el gra de la palla. La majoria de projectes fracassaren… però ningú no posa en dubte que la formació online, com a concepte, sigui un èxit. La formació mai més serà com abans.
La formació online ha vingut per quedar-s’hi i liderar els processos formatius presents i futurs, però el canvi deixarà molts cadàvers. Què fer per estar —com a institució de formació— en primera línia d’aquesta revolució sense veure’s sobrepassats per aquest tsunami que farà desaparèixer molts actors del sector?
No ho sé.
Com a professional de les finances, tinc certa experiència en la crisi de les puntcom de finals del segle XX (no en tinc gens sobre la bombolla dels ferrocarrils, no tinc tanta joventut acumulada!, com li agrada dir al meu amic Oriol Amat). En aquella ocasió, ens vàrem salvar, i entre els anys 2000 i 2003 vàrem obtenir beneficis mentre que les borses encadenaven tres anys de pèrdues abundants. Què vam fer? Mantenir el sentit comú en un entorn gens propici per fer-ho, sense deixar de tenir la iniciativa.
És l’única recepta que se m’acut: intentar mantenir el sentit comú davant l’allau al que està sotmès el sector de la formació respecte a la formació online, però sense deixar de tenir iniciativa. La passivitat és causa segura de defunció. Estem en un riu turbulent, gens transparent i amb gran força. Hem d’avançar mantenint el rumb amb la màxima serenitat possible, actuant i decidint en cada moment què fem i, sobretot, què no fem.
En concret, crec que hi ha cinc idees bàsiques sobre formació online que cal tenir en compte a l’hora de prendre decisions:
1. El concepte de formació no ha canviat. Han canviat les formes de com adquirir coneixements i també els hàbits de les persones que volen adquirir aquests coneixements. Les necessitats d’aprenentatge poden veure’s augmentades —i de fet ho fan i ho faran—, tant per l’ampliació de les persones susceptibles a rebre-la, com pels continguts diversos que augmenten el ventall de noves matèries, camps, habilitats, tècniques, etc. Tot i això, el concepte no canvia: les persones volen adquirir coneixements de la forma més eficient possible. Això és el que sí que ha canviat gràcies a les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC): la possibilitat d’augmentar l’eficiència en el procés formatiu.
2. La formació online —hereva de la formació a distància— es basa en l’ús intensiu de les noves tecnologies, les TIC. L’objectiu és ser més eficient en la transmissió de coneixements. El repte és aconseguir que els participants aprehenguin millor aquests coneixements gràcies a aquestes noves tecnologies. Crec que en general s’ha posat més èmfasis a millorar la transmissió que la recepció del coneixement.
3. La presencialitat i l’asincronia, al meu parer, no són les qualitats primordials de la formació online (també ho eren en l’educació a distància), el tret diferencial són les immenses possibilitats pedagògiques que ofereixen les noves tecnologies a través d’Internet. En aquest camp seguim tots aprenent. Acceptem-ho. Però això no ha d’aturar la introducció d’instruments tecnològics nous als nostres programes formatius per, justament, aprendre i avançar.
4. Les habilitats necessàries per ser un bon docent presencial no són les mateixes que necessita un bon docent online i els elements necessaris per fer-ho amb qualitat són complexos i variats. Hem passat del professor magistral (comunicació oral) al gestor d’eines i productes tecnològics (comunicació escrita i audiovisual). I aquest pas no és trivial. Tot i això —igual com la predicció que la televisió acabaria amb la ràdio i el cinema no es va complir—, la predicció que la formació online acabaria amb la formació presencial tampoc no s’ha complert, ni sembla que s’hagi de complir. Totes dues es complementen i per tant hauran d’adaptar-se a aquesta convivència en els processos formatius.
5. En l’entorn de la formació online no només hi ha docents. Es necessiten altres professionals tan importants o més que els acadèmics. Les empreses tecnològiques compren continguts per omplir les seves cares i complexes plataformes i les institucions acadèmiques compren solucions tecnològiques perquè els seus continguts puguin arribar millor als participants dels seus programes. Qui és el proveïdor de qui?
A la dècada de 1980 el domini del sector informàtic el tenien les empreses de hardware (IBM, HP, etc.) que contractaven informàtics com a proveïdors per desenvolupar els programes utilitzats pels equips que fabricaven. Microsoft va revolucionar el sector i, paradoxes del destí, ajudat per IBM va canviar les relacions de domini i les empreses de software van passar a dominar el sector, contractant empreses de hardware com a proveïdors d’equips informàtics. En el sector de la formació, les institucions acadèmiques difícilment podrien liderar la formació online sense entendre aquest canvi. O bé realitzen inversions importants en tecnologia i producció audiovisual o bé formen aliances amb empreses especialitzades en TIC.
Flaubert ja ens advertia que la «vida ha de ser contínua educació». No sabia fins a quin punt l’encertava.
He llegit l’article d’en Xavier Puig i l’he trobat molt interessant, al món tot està interrelacionat i un mitjà múltiple com aquest, és força necessari, m’agradaria poder rebre les edicions.
felicitats
Estoy convencido y comparto con el autor lo importante que es la formación ONLINE. Pero me gustaría entender algo. ¿ El medio me permitiría brindar a todas aquellas personas un ambiente en la que no solo tenga que ver con el CONOCIMIENTO Y FORMACIÓN, el sentido humano, la sensibilidad, el marco ético y los valores, se puede transmitir ?. Me acuerdo cuando realizaba mis primeros cursos para desempeñarme como PROFESOR DE NIVEL SECUNDARIA. Observa a mi profesor el sentido que le daba a los temas y como eso lo llevaba a mi realidad propia. No niego que la Formación ONLINE es un mecanismo bueno para seguir CAPACITANDO, FORMÁNDOME, SUPERARME. Pero no se transmite pensamientos como producto de la realidad y la inquietud del alumno, sentimientos expresados u originados de una realidad concreta , y emociones. ¿ habrá alguna forma de establecer esa relación? Tal vez soy muy IDEALISTA. Pero el profesional de hoy en el lugar donde vivo conceptualiza el CONOCIMIENTO como una fuente de poder. Pienso que Si lo es, pero eso no significa aprovecharse del que menos sabe. Entonces donde esta su formación ÉTICA. Tal vez no me dejo entender. Lo que quisiera es que las TECNOLOGÍAS me permitirán ser mejor en la medida que tenga un contenido mas HUMANO y es algo que el INTERNET no te lo va a dar.
Abraham, sólo comentar que mi experiencia personal (sin poder hacer estadística) con mi primer curso on line ha sido excelente en calidad humana. El intercambio de dudas, consultas, ideas y cuestiones varias en los foros, donde participábamos alumnos y profesores ha sido mi mayor e inesperada sorpresa (grata). Internet nos permitió alcanzar en poco tiempo un nivel de confianza difícil de conseguir de manera presencial. El gran esfuerzo personal (y autodidacta) requerido para poder avanzar, ayudó a que hiciéramos preguntas más elaboradas difíciles de conseguir cuando se recibe formación de manera pasiva. Sin duda repetiré.