14 Globalització

20.06.2018

El somni xinès. Oportunitat o repte?

Mercè Martin

La primera vegada que vaig trepitjar terra xinesa va ser el 2008. Va ser un viatge d’exploració del Tibet i el Nepal. I, més enllà de quedar meravellada pels paisatges de l’Himàlaia, els colorits temples budistes i la grandesa en valors de la cultura tibetana, vaig començar a entreveure el poder de la globalització i l’impacte en aquests paratges remots.

Qui li havia de dir al Dalai Lama que davant del palau de Potala hi hauria blocs de pisos, brillants anuncis de neó i infinitat d’hotels per a turistes. O que passejant per Lhasa, la capital, amb una altitud de 3.650 metres (una de les ciutats més altes del món), l’oferta de comerç made in China estaria aquí al costat. Sens dubte, és un exemple que mostra els símptomes de l’era de la globalització, que afecten tot el món i que desdibuixen les fronteres culturals, polítiques i econòmiques per on ens movem.

En els últims anys, el creixement de la Xina s’ha mantingut en el 8% anual, que, segons el FMI, la col·loca com l’economia més gran del món. Com ha aconseguit sumar-se al que molts anomenen la Quarta Revolució Industrial? Quina estratègia ha seguit el govern xinès per tenir un dels creixements més ràpids que mai s’han vist?

He tingut l’oportunitat de participar en el programa Doing Business in China de la UPF Barcelona School of Management conjuntament amb la Fudan University. Una setmana de formació a Xangai per entendre de primera mà la realitat del que passa a Àsia en el context global.

Els primers intents d’industrialització de la mà de Mao Zedong van ser catastròfics. Als anys 70, la Xina es va obrir al món adaptant alguns mecanismes de mercat. El govern va crear regions especials per promocionar la inversió estrangera. Això va provocar l’atracció de capital europeu i nord-americà per la mà d’obra barata xinesa. Ja al 1990, milions de xinesos estaven fabricant per a la resta del món. Avui, la Xina és el número 1 en la producció de 220 categories de productes:

  • 90% dels equips de DVD del món
  • 80% dels microones
  • 80% dels portàtils
  • 75% dels raspalls de dents
  • 70% dels aparells d’aire condicionat
  • 60% de les televisions en color
  • 60% dels mòbils

És el màxim exportador mundial i el màxim fabricant de vehicles del món. Això converteix la Xina en el país de més ràpid creixement econòmic al món des de la dècada de 1980, amb una mitjana de creixement anual del 10% en els darrers 36 anys.

L’estratègia respon al lema “Una Xina”: un entorn empresarial únic, entusiasme cap a l’educació amb focus en el capital humà, un desig únic de creixement que proporcionen moments de creixement i expansió i, finalment, un únic mercat econòmic, amb forta intervenció del govern.

Tot això passant per enriquir una part de la població d’una manera ràpida i que permeti el creixement de tota la nació. El 2018, la zona est del país suposa 64% del PIB total del 54% dels 1.300 milions[AC1]  xinesos. La magnitud del creixement de la classe mitjana de la Xina està transformant la nació.

Podríem qüestionar-nos si un model intervencionista del govern és la millor opció per aconseguir sumar-se a l’era de la globalització, que ha suposat la focalització en l’enriquiment d’una part de la població ràpidament respecte al 46% de la població que continua vivint en estat de pobresa, o què implica en el dia a dia la política “Una Xina” respecte a l’atenció a la diversitat i les diferències entre regions, entre altres qüestions.

En qualsevol cas, com va proclamar el president de la Xina Xi Jinping l’any 2013, el somni xinès té com a meta a curt termini aconseguir que l’any 2021 la societat xinesa visqui almenys modestament acomodada i, com a meta a llarg termini, que la Xina es converteixi en un país completament desenvolupat l’any 2049. Veient aquestes dades, podem afirmar que els avenços en el desenvolupament han estat impressionants i que la Xina s’ha convertit en un nou gegant econòmic de l’escena internacional i de l’era de la globalització. Oportunitat o repte?


 [AC1]Ull, perquè aquests “bilions” eren els americans, no els europeus. Són, en català, 1.300 milions. A més, sembla que la població a la Xina l’any 2017 ja arribava als 1.400 milions.

Mercè Martin

Mercè Martin

Professora de Desenvolupament i Talent a la UPF Barcelona School of Management

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris