La investigació al nostre país també s’ha vist enormement afectada per la crisi. Les polítiques d’austeritat i les retallades generalitzades en la despesa pública —tant a l’Administració General de l’Estat com a les comunitats autònomes— han menat a la reducció de les partides pressupostàries destinades a Recerca i Desenvolupament (R+D), a l’educació superior i a la sanitat, que financen les activitats de producció i difusió de coneixement. Algunes dades que demostren aquesta afirmació:
Des de l’inici de la crisi, la despesa en R+D ha anat minvant fins arribar a quotes de l’any 2008. L’any 2011 va ser de 14.184.295.000 euros, mentre que el 2008 es va elevar fins a 14.701.393.000 euros. En termes de PIB, la despesa interna en R+D representava el 2008 l’1,35 %, i el 2011, l’1,33 %, ben lluny del mític 3 % desitjat i promès. A Catalunya les coses estan una mica millor (o menys malament): l’1,55 % del PIB català el 2011, encara que el 2008 era de l’1,62 %. Com a comparació, al País Basc el pressupost en R+D va representar un 2,15 % del PIB (2011), a diferència de l’1,98 % del 2008.
Les conseqüències d’aquestes retallades poden ser funestes per a la nostra economia en un futur. Tots sabem que la inversió en recerca recull els fruits a llarg termini, i que necessita una política sostinguda i ferma per part dels nostres dirigents. Però aquestes condicions últimament no s’han complert. Fa uns anys (sobretot en el primer govern de Zapatero) es va dur a terme una política d’aparador: grans inversions en infraestructures d’investigació (que no en la remuneració dels investigadors en centres públics) que van implicar obrir centres arreu, molts d’ells “de disseny”, amb el principi de “cafè per a tothom”. Però la creació de grans infraestructures (amb inversions inicials molt elevades en un breu espai de temps) comporta un pressupost corrent al llarg de la seva existència. Cal mantenir la infraestructura, pagar el personal, etc. Doncs bé, hem passat a una política pressupostària regressiva de despesa corrent que fa que molts centres siguin avui inviables.
També l’educació superior, és a dir, les universitats, que representen aproximadament un 28 % de la despesa interna en R+D de l’Estat i un 0,38 % del PIB, s’han vist conseqüentment afectades per les retallades pressupostàries. Aquestes retallades s’han centrat, d’una banda, en els crèdits o fons que no tenen un objecte determinat per llei: per exemple, els fons competitius de finançament de projectes d’R+D; els recursos destinats a finançar els programes de formació, de contractació temporal i d’inserció d’investigadors, o els programes de suport a les infraestructures científiques i als centres d’excel·lència. D’altra banda, molts dels parcs científics i centres de recerca de les universitats es van finançar amb crèdits tous de l’Estat durant la primera dècada del segle XXI, amb tres anys de carència i que cal retornar en “còmodes” terminis anuals durant els quinze anys següents. Pa per avui, fam per demà. Moltes universitats no poden fer-se càrrec dels pagaments anuals a què s’han compromès, que sumen milions d’euros, i els estan ajornant, amb els càrrecs financers que se’n deriven.
El panorama és preocupant, i s’hi ha de posar remei i corregir el rumb. Si no, els nostres investigadors més productius acabaran marxant del país (com ja està passant), i d’altra banda, no podrem atreure nous investigadors amb talent. A sobre, el nombre de doctorands, el futur capital humà investigador, està caient en picat. A més, la reducció en un 40 % de la inversió pública en aquests dos últims anys pot produir a mitjà termini efectes devastadors, encara que potser això no ho notem ara mateix.
Aquesta conjunció de factors pot ser explosiva: pot menar a una caiguda aclaparadora de la nostra posició internacional que ens durà molt més enrere d’on partiem en arrencar la primera Llei de la ciència, perquè mentrestant, desenes de països com la Xina, l’Índia, Singapur, Brasil, Xile i Malàisia, entre d’altres, ens hauran superat. Però no tot són males notícies. S’anuncia des de Brussel·les que els pressupostos en R+D per al sexenni 2014-2020 passaran de 53 mil milions d’euros (programa 2007-2013) a 79 mil milions d’euros. Tant de bo encara disposem en els nostres centres de capital humà amb prou talent per accedir-hi!
Daniel Serra
Director Acadèmic, Fundació Privada Institut d'Educació Contínua. Director de l'MSc in Management, Barcelona School of Management
