01 La Formació

01.06.2013

Serveix d’alguna cosa anar a la universitat?

Dani Sánchez-Crespo

No, de debò… Serveix d’alguna cosa anar a la universitat? I ja que hi som, serveix d’alguna cosa anar a l’escola? Evidentment, la resposta és “sí”. Sense escola, sense universitat, el nostre coneixement del món seria inferior i, per tant, la nostra capacitat per desenvolupar-nos, més limitada. Knowledge is power, com se sol dir.

Malgrat això, aquí ve una pregunta una mica més complicada, però crucial en el món en què vivim: si tan útil és estudiar… per què deixem de fer-ho en acabar la universitat? No havíem quedat que era enormement beneficiós? La causa cal buscar-la en l’utilitarisme del món modern. No estudiem tot el que voldríem: estudiem el mínim per ser útils.

I, un cop som útils, tan aviat com tenim el “segell” que diu que ja som enginyers, arquitectes o metges, ho deixem estar. Això es diu una estratègia satisfactòria, a diferència de les estratègies maximitzadores. Per satisfactori vull dir que, quan arribem a un nivell suficient, satisfactori, per a una certa feina, deixem de formar-nos i passem a treballar. Si actuéssim de manera maximitzadora, no deixaríem d’estudiar quan el nostre nivell fos suficient, pararíem quan arribéssim al màxim de la nostra capacitat.

I l’utilitarisme, com estem veient amargament, només és una estratègia vàlida a curt termini. Si ens centréssim únicament a cobrir mínims, no arribaríem molt lluny. A llarg termini, és molt millor idea ser maximitzador.

Per entendre-ho millor, pensem en una empresa. Suposem que aquesta empresa dedica els seus primers tres anys de vida a fer moltíssima recerca. Lògicament, tindrien molt èxit creant productes innovadors. Però passats tres anys, decideixen que ja n’hi ha prou, que es poden permetre deixar d’investigar, i es dediquen a idear variacions dels seus productes d’èxit. Aviat, seran menys competitius. Poc després, l’empresa segurament acabarà tancant. Ha passat incomptables vegades. És com aquell grup de música que treu una bona cançó i mai més torna a repetir el seu èxit. Qui se’n recorda avui de King Africa i de la seva “Bomba”? Sense inversió en R+D, sense educació, perdem frescor i, passat pot temps, estem condemnats a desaparèixer. Una flor no fa estiu. Pensem, en canvi, en casos d’èxit: Apple, Nike, U2. Cada any proposen innovacions, millores, productes nous. Mantenen l’atractiu inalterat.

I encara així, ens sembla bona idea anar a la universitat, aconseguir algun títol, i apa, a treballar. Com si els coneixements no envellissin. La formació contínua és l’R+D del cervell. És el que ens manté joves i àgils. Exercita la nostra capacitat d’adaptació al canvi. Ens fa millors.

Existeixen molts formes d’educació. La universitat n’és una. Evidentment, els màsters en són una altra. Però no és bo quedar-se aquí. Per molt màster, per molt títol, el viatge de la vida és més llarg, i la nostra necessitat de renovar-nos, més gran. Sempre hi haurà algú que ho faci millor. El truc és que aquest algú siguem nosaltres.

Assistiu a conferències. Llegiu libres. Viatgeu per buscar tendències. Feu amics més intel·ligents i en camps d’experiència complementaris al vostre. Si ho feu, estareu al dia. La vostra empresa tindrà èxit.

Hi haurà qui, llegint aquestes paraules, cregui que estic defensant una vida obsessiva, totalment centrada en l’estudi i la recerca, com si fóssim un modern Leonardo da Vinci. Res més lluny de la realitat. El que estic suggerint és totalment compatible amb una vida personal plena i amb un temps d’oci raonable. Perquè les vacances també oxigenen el cervell.

L’únic que defenso és no abandonar el nostre cervell a mig desenvolupar, no pensar que ja hem tocat sostre perquè ja tinguem un títol. Entre Leonardo da Vinci i no fer res per evitar el lògic envelliment dels nostres coneixements, hi ha un amplíssim espectre, que és on hem de trobar el nostre camí. Perquè, en el fons, tots som una empresa, una empresa la facturació de la qual prové de l’atractiu del seu producte. I aquest producte és la vostra matèria gris. Mantingueu-la jove.

Dani Sánchez-Crespo

Dani Sánchez-Crespo

Director del Màster en Creació de Videojocs, IDEC-UPF. Director general i cofundador, Novarama

Deixa un comentari a Pilar Cancelar resposta

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris

Comentaris (2)

  1. Isabel Figueras

    Tot això està molt bé, i estic d’acord en que s’ha de continuar aprenent durant el llarg de la teva vida, el problema és que pots tenir molt potencial i no poder accedir a l’universitat. Es una pena que la meva filla que té una mitja de 8.5 en la ESO i el Batxillerat, que dona classes a nens més petits i que vol estudiar per ser professora de primaria i secundaria i tindrem que deixar-ho corre fins que no estalviem els diners necessaris per començar l’universitat, mentres tant farà algun modul d’educació infantil a veure si té sort i troba feina en alguna escola bressol o guarderia, per estalviar i poder treu-res la seva carrera… Per tant, la meva opinió és, que pot ser no és que no vulguem continuar estudiant després de treu-rens la carrera, si no que no tenim prou medis per disposar de diners i temps per poder reforçar-la…Una llàstima!!!

    Reply