Recentment vam tenir l’honor de comptar amb la conferència de Christian Felber a l’auditori de l’IDEC-UPF sobre l’economia del bé comú. La cooperació i contribuir al bé comú podrien imposar-se a les tendències qüestionables de competència i l’ànim de lucre. Hauríem d’introduir al nostre vocabulari termes com el Producte del Bé Comú, en equivalència social del PIB. I la contribució al bé comú en equivalència als beneficis financers. Això suposa incorporar de forma natural a les empreses el balanç ètic, aquell que complementa el balanç financer, també necessari, però que sol no té sentit.

El balanç ètic ha d’incloure els aspectes de la gestió que fan referència a la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ecològica, la justícia social o la participació democràtica. Crec que no serà qüestió de modes, sinó de necessitat en una societat on s’ha demostrat que només una mirada esbiaixada a un dels dos aspectes no funciona: balanços ètic i financer necessàriament han de funcionar junts.

Carme Martinell

Directora general de la Fundació Institut d'Educació Contínua