En un món que es mou ràpid, molt ràpid, s’agraeixen especialment actes com aquest, en què ens aturem un moment per donar-vos la benvinguda i dir-vos que la vostra presència ens honora. (Gràcies per ser aquí, per a nosaltres és un honor rebre-us.)
Un moment per celebrar la vostra decisió d’aprendre a fer millor les coses i per celebrar, també, la nostra vocació d’ensenyar per no deixar de millorar i no oblidar com es fan les coses bé. (Millorar, ja ho sabeu, és com anar amb bicicleta. Si t’atures, caus.) Hi ha alguna cosa transcendent en aquest moment perquè tots els qui som aquí compartim un compromís amb nosaltres mateixos. Hem reflexionat, ens hem preguntat què volem fer, què és el que pot donar un sentit més ple al nostre dia a dia i hem pres una decisió. Una decisió que va més enllà de l’ara, que canvia el nostre futur i a nosaltres mateixos.
Un moment important i serè enmig d’un món veloç on els esdeveniments se succeeixen a gran velocitat, en què sorgeixen constantment noves situacions que requereixen nous coneixements i noves habilitats. Situacions on els marcs de referència del passat no serveixen i es requereixen solucions originals. La realitat actual és una realitat canviant plena de reptes. Ens enfrontem a reptes sense precedents, que requereixen respostes noves. És així, passa cada dia, i no crec que estigui exagerant. Cal estar molt ben preparat per a això.
Cal estar ben preparat per ser rellevant el dia, o els dies, en què algú ens miri i ens pregunti: I ara què fem? Preparar-nos per contestar a aquesta pregunta. Per això som aquí, per preparar-nos bé. Perquè si no s’està preparat per a aquesta pregunta, ens espantem, ens amaguem, ho passem malament i entrem en dinàmiques d’impotència i victimisme en què ens preocupem molt i ens ocupem molt poc. Els que som aquí hem decidit preparar-nos per gaudir dels reptes, créixer amb ells i descobrir totes les nostres potencialitats. (Per exemple, jo no sabia que podia fer un discurs de benvinguda d’un curs acadèmic a la UPF – Barcelona School of Management i aquí estic, gaudint d’aquest moment i redescobrint que m’encanta conèixer-vos i compartir amb vosaltres coneixements i experiències). És així, avui estem junts aquí perquè ens uneixen les ganes de fer les coses millor i de gaudir-ne.
Un alumne de l’any passat, peruà, de Lima, em va dir fa poques setmanes que durant l’any que ha passat aquí havia descobert una cosa important: que el que més li agradava en aquest món era resoldre problemes. Gaudia, de veritat, plantant-se davant d’un problema i trobant la forma de resoldre’l. Ara imagineu-vos que un directiu pregunta “i ara què fem?” i davant es troba algú com el meu amic de Lima, un tipus somrient que vol i sap resoldre problemes. A aquest home li canvia la cara, la seva mirada desesperada és plena d’esperança i pensa “aquesta persona la vull amb mi”, “aquesta persona no la deixaré escapar”. Aquesta és la reacció habitual que generen les persones ben preparades.
Doncs d’això es tracta, a la UPF – Barcelona School of Management ens hem proposat preparar persones capaces de donar una resposta competent a la pregunta “i ara què fem?”. A aquesta pregunta només s’hi pot fer front amb coneixements avançats i detallats i amb referències clares del que en altres situacions ha funcionat bé i ha funcionat malament. De les best practices i de les worst practices també.
Transmetre coneixements i experiències. Això és el que es pretén amb un equip facultatiu com el de la Barcelona School of Management, on conviuen acadèmics amb persones que, com jo, combinem la nostra professió amb la docència universitària, als que s’afegeixen un bon nombre de professionals de primera línia, que, a més de destacar en les seves especialitats, saben explicar el que fan i com ho fan.
Transmetre coneixements i experiència és un bon principi per formar professionals ben preparats. Està molt bé, és imprescindible però no és suficient.
Hi falta un component actitudinal: La ment oberta? Acceptar la realitat tal com és i estar receptiu a noves opcions ajuda, és veritat. Però no és l’ingredient fonamental. La proactivitat? avançar-se a les circumstàncies i anar més enllà del que ens demanen està molt bé però tampoc és l’ingredient fonamental. L’emprenedoria? Ser innovador i tenir la iniciativa de tirar endavant les teves idees i córrer riscos és extraordinari, però això no et fa estar més ben preparat per respondre a la pregunta “i ara que fem?”.
L’ingredient fonamental de les persones capaces de superar reptes i trobar solucions originals és la generositat.
La generositat és el catalitzador que accelera la fusió del coneixement i l’experiència, la força que els mobilitza cap a la creació d’una solució original.
La generositat és el desig d’aportar valor, de fer alguna cosa que tingui valor per als altres, un desig de ser útil que alinea tots els nostres recursos i els potencia en pro de crear una cosa nova.
La generositat és una intenció. Una intenció positiva que desferma tot el nostre potencial, que l’allibera perquè té un punt de destí: els altres.
Quan desapareix la generositat apareix l’interès, on tot comença i acaba en un mateix, establint un circuit tancat ple d’aire viciat, de vegades irrespirable, que ens perjudica.
És important desenvolupar la generositat i encara més important ser generosos.
Aquí, a la UPF – Barcelona School of Management, procurem afavorir una atmosfera de generositat. Perquè on hi ha generositat sempre hi ha abundància, el que a un li falta un altre o una altra ho té i es comparteix. Un entorn d’abundància és molt productiu. molt eficient, molt eficaç i molt útil. La generositat és, doncs, font d’abundància i de bons resultats.
Com us deia aquí, procurem afavorir la generositat. A través del mentoring i de les tutories, cerquem que la generositat entre professors i alumnes es retroalimenti: els professors aportant els seus coneixements i la seva experiència, i els alumnes aportant nous punts de vista, qüestionant la validesa d’antigues receptes i aportant noves maneres de combinar els coneixements per superar reptes.
Us convido a aprofitar aquesta dinàmica de la generositat, a aprofitar al màxim tots els seus fruits: en les classes, amb els mentors, amb els tutors. Us convido a participar d’aquesta dinàmica amb les vostres aportacions, les vostres inquietuds, els vostres qüestionaments.
Desenvolupar un pensament crític i compartir-lo és un acte de generositat, qüestionar l’statu quo de cada disciplina ens ajuda a créixer com a professors i com a institució educativa.
Innovar, proposar, crear són actes de generositat que ens omplen d’energia, ens fan gaudir del moment i impulsen el progrés i benestar de tots. Això és el que us proposem: coneixements avançats i detallats, experiència pràctica i accionable i participar dels circuits de generositat entre tots nosaltres. De les dinàmiques que crea, de com activa i estimula tot el nostre potencial, dels resultats que ofereix i de l’impacte que crea en les nostres vides.
Esperem que aquesta manera d’aprendre, de treballar i d’assolir grans resultats us captivi, que marqui el vostre estil de desenvolupar-vos com a professionals i que encomaneu aquesta dinàmica de la generositat allà on aneu. Perquè és aquesta actitud generosa la que us mantindrà permanentment preparats per donar resposta útil als reptes sense precedents que probablement haureu d’afrontar. Coneixement, experiència i generositat us fa més bon professionals i us permet créixer amb el vostre treball i gaudir del que feu.
Que la generositat us acompanyi, que la porteu allà on apliqueu els coneixements i experiències adquirides. I que sempre estigueu desitjant que algú us pregunti “i ara que fem?”
