En el tram final de les nostres carreres universitàries, tots ens hem plantejat en un moment o altre el tema de la difícil situació laboral a Europa. La taxa de desocupació del 25,6% registrada a Espanya el mes de febrer d’enguany parla per ella mateixa. Per descomptat, la recessió de 2008-09, seguida de la crisi de l’euro, hi ha tingut a veure aquests últims anys i ha estat responsable que moltes empreses hagin tancat o acomiadat els seus treballadors per reduir costos. Tanmateix hi ha altres raons rere aquest problema. Posem per exemple la indústria manufacturera. D’ençà l’any 2000, la indústria manufacturera ha anat perdent pes en gairebé tots els països d’Europa Occidental. Mentre que alguns països com la República Txeca, Irlanda, Hongria i Alemanya encara mantenen una contribució industrial d’entre un 22 i un 25% del PIB total, la indústria manufacturera a Espanya i Itàlia només representa entre un 13 i un 15%, i a Grècia, França i el Regne Unit, un escàs 10% de la producció restant dins dels seus països. La majoria dels productes que consumim diàriament provenen de països com la Xina, l’Índia o el Vietnam. Era impossible que les empreses europees ignoressin els beneficis econòmics de produir a Àsia o en altres països menys desenvolupats on els salaris eren aproximadament una desena part dels sous dels seus països d’origen. El mercat de treball exportat ha suposat l’eliminació de molts dels llocs de treball que existien a Europa.
El que la premsa nord-americana ha definit com «l’IPhone i la fi dels llocs de treball als Estats Units» també s’ha traslladat a Europa. Ja es va preveure que al món desenvolupat només quedarien aquells treballs que requerissin competències intel•lectuals, cognitives i avançades (les anomenades «competències heurístiques»), mentre que els treballs mecànics i rudimentaris se subcontractarien íntegrament a països del tercer món amb mà d’obra barata o podrien ser substituïts per tecnologia.
Aquesta tendència pot observar-se clarament al meu país d’origen, Alemanya, on les tasques simples com ara les activitats de suport en producció, neteja, hostaleria, emmagatzematge, transport, treball senzill d’oficina, suport de vendes, etc., han disminuït un 40% els darrers 30 anys. D’altra banda, els llocs de treball centrats en el coneixement i altament qualificats, com els càrrecs executius, les funcions d’organització i gestió, i els treballs d’R+D i consultoria han augmentat aproximadament en el mateix percentatge. La reducció dels llocs de treball senzills contribuirà a la disminució de les oportunitats laborals per als treballadors poc qualificats. Alhora, hi haurà una gran escassetat de treballadors altament qualificats els propers anys. Aquesta tendència no és sostenible per a una economia si continua com ho ha fet en el passat ja que les oportunitats laborals per als treballadors menys qualificats es reduiran i donaran lloc a un gran desequilibri entre la demanda i la oferta de treball. Ens hem convertit en una societat d’enginyers, tècnics, investigadors i acadèmics.
Però ja s’ha iniciat un canvi de tendència. Avui, hi ha molts motius per creure en un renaixement de la indústria i de les empreses industrials que permetrà la «reindustrialització» d’Europa. Actualment, les empreses europees que fa cinc anys van reduir dràsticament els costos d’adquisició traslladant la producció a l’Extrem Orient estan fent el que s’anomena reverse offshoring o deslocalització inversa: tornar part de les operacions a Europa. Aquesta tendència pot observar-se especialment als països de l’antic bloc de l’Est.
Són diverses les raons que expliquen aquest canvi. Una d’elles és la demanda de productes de més qualitat; altres, la demanda de terminis de lliurament més curts, una reacció al mercat més ràpida i productes, serveis i processos de més valor afegit. Factors com ara la velocitat, el valor i el rendiment s’han convertit en aspectes més importants que els costos mateixos. En l’àmbit de l’aprovisionament i la gestió de la cadena de subministrament es parla de «racionalització de la cadena de subministrament» i «dinàmica de subministrament d’estoc zero», és a dir, l’eliminació dels magatzems a favor de la producció just-in-time. La major proximitat als mercats de venda pot influir positivament en aquesta tendència. D’altra banda, s’estima que, en els propers cinc anys, la bretxa d’estalvi de costos entre la producció a la Xina i a Europa disminuirà a causa de l’augment dels salaris (un 7,5% anual a la Xina els últims anys), de l’increment de les despeses de transport i d’una productivitat més gran a Europa. A més, les empreses que produeixen en sòl europeu estan menys subjectes a ser criticades per l’explotació de la mà d’obra barata de les economies emergents i tenen més probabilitats de consolidar la seva imatge corporativa. Naturalment, el factor de l’augment de les despeses de transport no és un problema en el sector serveis, com per exemple en els serveis de TI. Bangalore, una ciutat del sud de l’Índia, encara acull un dels majors centres de trucades i serveis de TI, però fins i tot aquest sector empresarial mostra signes de relocalització a Europa a causa de les dificultats cada vegada més grans pel que fa a la interacció amb els clients.
La tornada a casa de la fabricació tindrà una repercussió directa en la situació laboral i contribuirà a la creació de llocs de treball mecanicistes, fet que permetrà combatre la situació de creixent desocupació a Europa i als països afectats per la crisi com Espanya. No obstant això, els responsables polítics i empresarials hauran de treballar en diversos fronts per promoure una Unió Europea orientada a l’exterior i de pensament global. La reducció de la càrrega reglamentària europea sobre les empreses, un mercat laboral europeu més flexible i la demanda d’un millor equilibri entre la normativa de la UE i la dels estats membres són factors clau per a aquelles empreses que es plantegin la relocalització parcial dels seus negocis. En conclusió, el retorn de les activitats que requereixen molta mà d’obra i que havien estat subcontractades és una tendència positiva que permetrà millorar la situació laboral a Europa.
Aquesta és una cara de la moneda. L’altra cara és que cal pensar globalment. Els mercats de treball han evolucionat juntament amb l’economia mundial i han desplaçat els llocs de treball a l’estranger, de manera que la competència entre els graduats universitaris altament qualificats dins de la Unió s’intensificarà. La mobilitat i la mirada a l’exterior són la clau per obtenir més oportunitats en les nostres trajectòries professionals.
