07 Era Digital

21.04.2015

Les noves tecnologies: impacte i transformació de l’educació superior

Daniel Serra de la Figuera

El món digital, juntament amb les noves tecnologies de la comunicació i de la informació, està transformant radicalment el món en què vivim, i és evident que les institucions d’educació superior han de transformar-se per poder-se adaptar en aquest canvi de paradigma o, fins i tot, liderar-lo. En aquest sentit, l’NMC Horizon Report: 2015 Higher Education Edition (una col·laboració de The New Media Consortium i la EDUCAUSE Learning Initiative) ha fet un informe exhaustiu sobre la transformació que les universitats han de dur a terme per adaptar-se a les noves tecnologies i poder liderar el canvi. En aquest breu article començaré examinant quins són els principals avenços de la tecnologia educativa i després destacaré algunes tendències clau per accelerar l’adopció de noves tecnologies en l’educació superior, però recomano molt la lectura de l’informe The NMC Horizon Project Reaches Over 160 Countries! .

Avui dia vivim un desenvolupament enorme de la tecnologia en l’educació superior.
A curt termini: cada vegada és més habitual que els estudiants portin els seus dispositius (portàtils, tauletes o smartphones) als entorns d’aprenentatge. És important saber aprofitar aquest fet perquè els estudiants cada vegada hi estan més familiaritzats i ja formen part de la seva vida. D’altra banda, cal destacar el mètode conegut com a flipped learning, que consisteix a incentivar l’estudiant perquè sigui una part activa del seu procés d’aprenentatge desenvolupant un projecte individual o conjunt al llarg de la seva formació i utilitzant els nous materials en obert que ofereix la xarxa. En definitiva, cada vegada està més implantada la formació personalitzada i adaptada a les necessitats de l’estudiant.
A mig termini: estan apareixent nous dispositius tecnològics com ara les impressores 3D i les aplicacions web de modelització 3D i de robòtica, que beneficiaran la resolució de problemes mitjançant el disseny, la creació i la construcció. És el que es coneix com a makerspaces. Així mateix, un altre tipus de tecnologies, conegudes com a wearables, començaran a tenir presència en els entorns educatius. Destacarà sobretot l’ús d’ulleres i d’entorns de realitat virtual, que simularan perfectament la realitat (per exemple, un quiròfan).
A llarg termini: l’aparició d’aquestes noves tecnologies educatives permetrà una formació individualitzada i a mida de l’estudiant. El concepte «una talla per a tots» deixarà d’existir i l’estudiant es trobarà en un entorn d’aprenentatge fet a la seva mida en què avançarà al seu ritme, de caràcter semipresencial, amb seguiment, monitorització i adequació de la seva formació per part de l’instructor.

Però, com es pot accelerar o implementar l’ús d’aquestes noves tecnologies en l’educació superior?
A curt termini: el desenvolupament de programes semipresencials cada vegada ha d’estar més present gràcies les noves tecnologies, tant si és en mode asíncron com síncron. També és molt important tenir en compte que les noves formes d’aprenentatge requereixen entorns físics i virtuals per ensenyar i aprendre amb noves metodologies i tecnologies educatives (com ara el flipped learning, en què l’estudiant és part activa del seu propi aprenentatge). Els espais educatius cada vegada han d’estar més pensats per facilitar les interaccions basades en projectes, de manera que permetin la mobilitat, la flexibilitat i l’ús de dispositius múltiples.
A mig termini: s’ha d’aprofitar l’existència dels nous sistemes d’informació de les universitats, que avui coneixem com a big data, per conèixer el perfil dels alumnes. Amb el learning analytics, l’objectiu és construir una nova pedagogia, implicar activament els estudiants i identificar estudiants de risc (abandonament). Per als docents i els investigadors, el learning analytics comença a aportar informació crucial sobre el progrés dels estudiants i la seva interacció amb els textos en línia, els materials del curs i els entorns d’aprenentatge utilitzats. Un altre aspecte molt important és la proliferació de recursos en línia en obert, tant per als docents com per als estudiants. Estan apareixent diverses plataformes amb una oferta enorme de materials de gran qualitat.
A llarg termini: es necessita un lideratge que permeti estructurar unes institucions que siguin flexibles i que promoguin la creativitat i el pensament emprenedor. És imprescindible desenvolupar noves aproximacions top-down per fomentar l’aparició de la innovació i la creativitat educacional. Un altre aspecte molt important és que, gràcies a l’entorn globalitzat, les universitats comencen a col·laborar a escala internacional i a treballar amb els objectius relacionats amb la tecnologia, la investigació i els seus valors comuns.

En els propers anys, les institucions d’educació superior s’enfrontaran a molts reptes, i només es podran resoldre amb lideratge, voluntat i capacitat d’adaptació, formació de formadors, creativitat i imaginació, i també amb inversió en recursos tecnològics i físics.

Daniel Serra de la Figuera

Daniel Serra de la Figuera

Degà, UPF Barcelona School of Management

http://www.danielserra.eu/

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris

Comentaris (1)