07 Era Digital

21.04.2015

Les noves tecnologies, l’economia col·laborativa i la regulació

Albert Banal

La generalització de l’accés a Internet a través del dispositiu mòbil ha fet aparèixer un gran nombre de “plataformes d’economia col·laborativa”. Airbnb, que permet llogar habitacions de particulars per a estades de curta durada, o Uber, que permet respondre demandes de transport amb cotxes particulars, en són només alguns exemples. En els últims anys han proliferat tot tipus de plataformes que permeten llogar o vendre, de particular a particular, tot tipus de béns i de serveis, des de llogar eines o vestits de casament fins a passejar gossos.

L’economia col·laborativa, a través de la tecnologia de la informació, permet fer un ús més productiu de recursos subutilitzats: hi ha milions de persones amb habitacions lliures i milions de cotxes i conductors parats. Al mateix temps, permet introduir noves opcions per al consumidor i així incrementar la competència. Els pisos d’Airbnb han ampliat l’oferta d’allotjament en moltes ciutats, sovint a preus més assequibles que la majoria d’hotels. Els cotxes d’Uber, per la seva banda, fan que moltes ciutats disposin avui en dia d’un servei de taxi més ampli, tant en hores punta com a les nits, en més zones, amb cotxes més nets i confortables, i a uns preus més competitius. Tot això ha fet que l’economia col•laborativa s’hagi guanyat la confiança de milions de consumidors arreu del món, i de retruc, de molts inversors.

La plataforma d’economia col·laborativa és una d’aquelles innovacions disruptives que canvia radicalment àrees de negoci. La irrupció d’Uber i Airbnb ha posat en peu de guerra taxistes i hotelers arreu del món. Els taxistes, un col·lectiu amb gran capacitat de disrupció, han aconseguit fins i tot que un jutge tanqués el servei d’Uber al nostre país. Argumenten que la competència dels cotxes d’Uber és deslleial perquè no paguen impostos ni disposen de llicència. Evidentment, el Govern i l’Agència Tributària s’han d’assegurar que tant aquestes plataformes com els que hi presten serveis paguin els impostos corresponents.

Però la gran pregunta és si s’han de regular l’entrada i el preu en mercats potencialment tan competitius com el de l’allotjament o el del servei de taxi. Els principals arguments són, al meu entendre, la protecció del consumidor i el control de la qualitat, tenint en compte la manca d’informació del consumidor (el que els economistes anomenem informació asimètrica).

Es pot protegir el públic sense haver de regular l’entrada? Podríem agafar l’exemple del sector aeri que, tot i estar històricament altament regulat, es va obrir a la competència a principis dels anys vuitanta. El Govern, tot i continuar mantenint els controls de la seguretat, va deixar de controlar l’entrada i els preus en les rutes aèries. Gràcies a això avui en dia gaudim d’un servei igualment segur, molt més ampli i a uns preus molt més baixos. Ara són el mercat, i les opinions i decisions dels consumidors, els que regulen l’oferta i fan que les companyies aèries tinguin incentius per oferir un bon servei a un preu baix. De la mateixa manera, el Govern hauria de controlar els conductors i vehicles que donin servei a través d’Uber, obligant-los a passar revisions i controls tècnics. De la mateixa manera s’hauria de controlar l’oferta d’allotjament particular.

I pel que fa al control de la qualitat? Les mateixes plataformes tecnològiques ofereixen el control de qualitat més eficaç: les opinions dels mateixos usuaris. La reputació, crucial per als cotxes d’Uber, i curiosament insignificant per als taxistes i les companyies de taxis oficials, és la millor manera d’incentivar un servei ràpid, eficaç i agradable. De la mateixa manera les opinions dels viatgers, tant pel que fa a l’allotjament d’Airbnb com dels hotels, donen incentius a oferir la millor qualitat, al millor preu i amb el millor servei. En el cas del taxi, a més a més, una altra innovació recent, el GPS, ha eliminat totalment o parcialment la necessitat de conèixer tots els carrers de la ciutat, i això fa que el servei sigui més fàcil i barat, i per tant que el mercat sigui més competitiu.

L’economia col•laborativa, amb el suport de les noves tecnologies, és una d’aquelles innovacions disruptives que canvia radicalment àrees de negoci. Desgraciadament, aquests canvis, tot i ser beneficiosos per a la majoria de nosaltres, deixen algunes víctimes. Els taxistes oficials, en molts casos autònoms, han pagat molts diners per les llicències. Però, a més a més, en aquest cas, les noves tecnologies i l’economia col·laborativa han posat també en evidència l’existència de sectors injustament regulats. S’ha d’aprofitar aquestes oportunitats per donar pas a la competència i, a diferència del sector aeri, s’ha de fer ràpidament. Com diuen els annals de la competència, s’ha de protegir la competència i no els competidors.

Albert Banal

Albert Banal

Director del Master of Science in Corporate Finance and Banking, UPF Barcelona School of Management

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris

Comentaris (1)