A la línia de sortida

Els moments previs al toc de botzina que marca l’inici d’una regata sempre són emocionants. Hi ha certa confusió, diverses estratègies, imprevistos per canvis del vent i un resultat que sol marcar bona part del destí de cada embarcació.
Avui el nostre sector viu en un estat semblant, amb l’agreujant que no estem segurs d’haver sentit els senyals que ens marquen el temps que falta fins a la sortida.

I, tanmateix, la regata es farà. Vull creure –necessito creure– que no serà suspesa per falta de vent o per altres motius. Hi ha d’haver regata. Intentaré explicar-me.
La reforma de les pensions aprovada pel Govern dibuixa un escenari en què es projecta per als propers 15 anys una disminució gradual de la taxa de substitució fins a nivells al voltant del 60%, molt a prop de la mitjana del 55% de la resta de països del nostre entorn.
Amb això s’afronta de manera contundent un problema que s’havia tornat inajornable: la solvència del sistema públic de repartiment, la primera i, fins ara, gairebé única font de recursos dels nostres jubilats i, per tant, la pedra angular de l’economia i la cohesió social.

No obstant això, la solució adoptada –mantenir el sistema d’ingressos assegurant la suficiència financera mitjançant la reducció de les prestacions– obre de manera immediata un interrogant sobre una altra suficiència, en aquest cas la de la quantia de les pensions, enteses aquestes en sentit ampli. I això és tan crític o més que el que s’ha dit primer.
Resumidament, cap país desenvolupat es pot permetre que un percentatge molt rellevant de la seva població no tingui recursos econòmics suficients. I no pot ni per justícia social ni pel funcionament de l’economia.
I en aquest escenari els sistemes de capitalització a llarg termini hauran de tenir necessàriament un paper rellevant i, en aquest terreny, les asseguradores tenim molt per aportar. Aquesta és la nostra regata.

Dit això, i sabent que els dos possibles catalitzadors d’un sonor toc de botzina –un impuls legislatiu en què el Govern assumeixi la seva responsabilitat amb la suficiència global de les pensions o un canvi rellevant en els patrons d’estalvi i retribució tant dels individus com de les empreses– són difícils de predir, em centraré a identificar alguns dels aspectes que influiran en el nostre mercat durant aquest any 2014 partint d’un 2013 que, igual que l’any anterior, ha vist un retrocés en les primes totals.

Des del punt de vista de la demanda:
- El debat continu sobre les pensions està generant una consciència que impulsarà el mercat i anirà agafant velocitat. La informació que enviarà el Govern sobre la pensió esperada no arribarà abans de final d’any i, per tant, no tindrà efecte aquest exercici, però per primer cop des de la reforma fiscal del 2007, el 2013 hem vist una repuntada en les aportacions a plans de pensions individuals especialment intensa en el darrer trimestre.
- La reforma de les cotitzacions de la seguretat social tindrà un impacte negatiu en els plans de pensions d’ocupació, especialment a les petites i mitjanes empreses.
- La forta baixada de la retribució dels dipòsits i l’existència d’una corba de tipus d’interès amb força pendent fan atractius els productes asseguradors amb garanties a llarg termini. De fet, sembla que els bons resultats relatius el 2013 de les asseguradores amb distribució tradicional poden estar mostrant part d’aquest fenomen. Les bones rendibilitats dels productes gestionats (unit linked, plans mixtos) també faran més atractius aquests productes davant dels dipòsits.
- El mercat d’empreses segurament continuarà reduint les seves dimensions, tant pel que fa al risc com a l’estalvi, per una disminució dels ERO, l’absència de nous compromisos, el càstig legislatiu (límit de 10.000 €, cotització a la Seguretat Social, etc.) que ha patit en els darrers anys i la pressió sobre els preus.
- El procés de despalanquejament de les famílies, que destinen a reduir deutes gairebé la meitat del seu estalvi, serà un llast, mentre duri, per a la inversió financera. Aquí serà clau la recuperació de la confiança per revertir aquesta tendència.
- Al contrari, podem esperar que l’històricament gran competidor de l’estalvi financer, la inversió en habitatge, es mantingui en els nivells actuals molt de temps, ja que sembla emergir una cultura més gran del lloguer davant de la propietat.
- Per últim, el bany de liquiditat que el 2013 han suposat els venciments dels bons autonòmics i els instruments híbrids en mans dels particulars no existirà el 2014.

Pel costat de l’oferta:
- Una destrucció menys intensa de la capacitat instal•lada de la banca, que representa el 70% de la distribució, i un enfocament més gran en el creixement una vegada acabada gran part de la reestructuració del sistema haurien d’ajudar a estabilitzar i fer créixer la distribució bancasseguradora.
- Les xarxes d’agències tenen, al seu torn, una oportunitat important de combinar una oferta atractiva respecte del producte bancari, poder capitalitzar la pèrdua de reputació de la banca i una necessitat per part dels clients d’assessorament pel que fa a protecció i jubilació. I hi ha entitats que estan treballant amb intensitat en aquesta direcció.
- Per últim, la relaxació de la prima de risc i els dubtes sobre el nostre país, a més de l’acord sobre el paquet LTGA en solvència II, també hauria de contribuir a fer que algunes asseguradores estrangeres tornin a oferir productes garantits basats en inversions espanyoles.

En resum, per part de la demanda tenim un panorama incert amb clarobscurs en els factors més conjunturals i una incerta velocitat de materialització de la força subjacent que crec fermament que impulsarà el creixement a mitjà termini. Tanmateix, des de l’oferta existeix la capacitat de liderar i impulsar el creixement del mercat donant-nos suport i anticipant-nos a les diverses oportunitats que es presenten.

Per tant, un mercat dominat per l’oferta en què en funció de les estratègies hi haurà clars guanyadors i perdedors. En què alguns iniciaran (ja han iniciat) la travessia i altres seguiran mirant a l’embarcació del comitè de regates esperant un senyal.