Quin lloc ocupa la cultura en una societat del benestar?

Potser molts pensen, i no sense raó, que hauria de complementar la formació del ciutadà, contribuir al seu equilibri emocional, relaxar-lo de la tensió que genera la seva feina, augmentar la seva sensibilitat, etcètera.

En qualsevol cas, encara que només sigui per una qüestió d’higiene conceptual, cal distingir entre formació i cultura i entre cultura i entreteniment, senzillament perquè ni la formació (acadèmica, tècnica) ha de ser cultura ni la cultura ha d’associar a l’oci sense més ni més.

Se suposa que una societat del benestar ha de tenir certa harmonia entre la producció (el treball) i la fruïció (la diversió), i també una situació econòmica prou folgada que permeti que els seus ciutadans ocupin part de la jornada a escoltar música, llegir una novel•la, visitar una exposició, participar en un fòrum; en definitiva, a crear, imaginar, inventar, però també a formar-se un criteri, adoptar una actitud crítica ben proveïts d’arguments sòlids, fruit de lectures i coneixement, servir-se d’armes felices com ara la solidaritat, l’enginy, la conversa dúctil o la sensibilitat en les negociacions heteròclites amb la vida en el dia a dia.

Una societat del benestar no és només una societat del benestar econòmic o de la pau social. És també, o potser és sobretot, una societat madura, sensible, culta, una societat de la cultura en què no hi ha individus, sinó ciutadans.