Segons les darreres dades publicades, en el món hi ha més de 2.400 milions d’usuaris d’Internet, 2.200 milions de comptes de correu electrònic, més de 1.000 milions d’usuaris de Youtube o Facebook, casi 700 milions de pàgines web actives, més de 200 milions d’usuaris de Twitter…

Les dades de l’eclosió del món digital són sempre espectaculars. Una de les preguntes que ens fem a partir d’aquesta informació és si aquest volum tecnològic que hem incorporat al nostre dia a dia ha canviat o no la nostra vida. No sé si estem en un món més individualista o més personalitzat però el que resulta evident és que la digitalització ha generat una nova forma de relació entre els humans que ha afectat tots els sectors de la nostra societat. Actuem més sols o més junts? Vivim més interrelacionats o més aïllats? Segurament és una de les preguntes més difícils de contestar i que difícilment podré resoldre en un article d’aquestes dimensions.

Avui en dia ja no ens resulta estrany desenvolupar accions via crowdsourcing, que algú localitzi un vehicle que el pugui transportar a partir de la geolocalització, subtituli de forma altruista una sèrie penjada a la xarxa, financiï un projecte amb crowdfunding,  o que socialitzi el seu negoci publicant algunes dades que fa uns anys estarien clarament en l’àmbit del que és privat. Quina part d’aquesta realitat obeeix a una voluntat de cooperativitzar, al narcisisme, a la soledat o al seguiment sense capacitat crítica de la massa digitalitzada és una de les preguntes més recurrents que ens formulen.

Fa uns anys, es va instal·lar un debat que polaritzava el nostre món entre els qui pensaven que estem davant d’una societat Einstein (Jeroen Boschma e Inez Groen) amb gent més preparada i informada que mai o una societat Jo basada en el narcisisme i l’obsessió per la fama (Jean Twenge). No tinc la impressió que el debat resolgués la qüestió. Avui en dia s’han esvaït les seguretats i possiblement les afirmacions contundents en aquest àmbit tecnològic són menys habituals. No podem afirmar que alguna cosa no passarà per estranya que ens sembli i costa molt definir que és el que serà motiu de l’atenció digital de la societat en els propers temps. Estem doncs davant d’un món més confús?

Des de l’àmbit de la comunicació intento resumir, en els següents punts, els efectes i les conseqüències pel sector de l’anomenada cooperativització o integració mitjançant la digitalització:

1. Els grans dogmes comunicatius han tendit a diluir-se. Avui no tenim tan clar què és veritat o mentida encara que possiblement tot ens funciona millor i tenim una sensació més gran de veracitat. Ara bé, tenim més dificultat per saber si tenim tota la informació que necessitem.
2. Els gurus o referents han canviat el seu rol. Ja no parlen des de les seves torres d’ivori. Els trobem a les xarxes i mitjans socials i normalment són més joves que els gurus d’abans.
3. El producte és més inestable. El que funciona avui, demà pot ser qüestionat o modificat. Les fonts són més relatives.
4. L’audiència és part del procés comunicatiu. Abans l’audiència tan sols rebia. Avui, construeix, modela, modifica, sanciona…
5. El canal s’ha tornat múltiple i col·laboratiu. Els fets no ens arriben per una sola via i aquestes tendeixen a col·laborar entre elles per millorar-ne la seva efectivitat.

I de forma col·laborativa  us demanaria que podríem seguir definint entre tots plegats els efectes que aquesta realitat té en la comunicació.  ¿Voleu coparticipar?

Joan-Francesc Cànovas

Professor del Màster de Direcció de Comunicació i Periodisme Digital a l'IDEC-UPF

http://www.joanfrancesccanovas.com/