La diferència fonamental entre les dues propostes simultànies dels inventors del cinema és que els germans Lumière van imaginar un tipus de projecció col·lectiva, i Thomas Alva Edison una projecció individualitzada, amb una màquina domèstica. Durant molts anys semblava que la via Lumière era l’única que s’associava a la essència pròpia del cine, fins que l’aparició de les tecnologies digitals ha impulsat també la via Edison, la de la visió individualitzada. Per això mateix, aquestes dues formes de visió cinematogràfica estan construint la seva convivència: tot i créixer el consum individualitzat, això no elimina la permanència de les exhibicions en sales massives.
El més interessant és que aquesta doble condició individual i col·lectiva troba ara mateix un nou format expressiu en el camp del cinema documental: el webdoc. Es tracta d’obres que combinen una linealitat clàssica amb una possibilitat d’interactivitat personalitzada. És cada espectador, cada usuari, el que pot construir el seu propi recorregut per diverses trames narratives, i pot acabar contribuint amb el seu propi testimoni en l’enriquiment de l’obra. És amb aquest esperit experimental que s’ha realitzat des de la Universitat Pompeu Fabra el webdoc Amb títol, dirigit per la cineasta Neus Ballús, on conflueixen diversos testimonis filmats d’antics estudiants que reflexionen sobre el que ha significat per a ells el pas per una universitat pública, i les decisions que han hagut de prendre. L’objectiu d’aquesta obra és fer resseguir a l’usuari pels diversos nusos de presa de decisions, que el porten per viaranys diferents en les històries filmades, de manera que cap experiència d’espectador es repeteix. I d’aquesta manera s’aconsegueix que en tractar-se d’una visió individual, s’estableixi una nova forma de empatia i de vinculació amb les experiències dels altres com a ressons de la vivència pròpia.
Documentals interactius com Amb títol demostren com una manera de ser espectador singular és capaç de crear també un nou format expressiu que s’incorpora a la tradició fílmica. És per això que molts veuen en el webdoc un retorn als orígens del cine: una nova forma d’encarar el llenguatge de les imatges, d’integrar el plaer de la indagació personal, d’impulsar un espectador amb nous atributs.
