Si des de l’existència dels ordinadors, fem un breu recorregut històric, veiem que la recopilació de dades era al principi una qüestió dels treballadors en les empreses. Aquestes dades, en honor a la veritat, eren pocs i en general poc rellevants. Tenien a més l’inconvenient de la manca d’interoperabilitat, és a dir, que només podien ser processats per les persones que els havien generat.
Amb internet són els usuaris els que recopilen dades, i també gràcies a la xarxa poden ser fàcilment transportats. Però no només això sinó que també apareixen empreses que ofereixen nous serveis manejant dades d’aquests usuaris, en definitiva les nostres dades. Els casos més paradigmàtics són sens dubte Amazon, Google, Facebook, Apple o Twitter. Google sap per exemple quines paraules són les més utilitzes quan els usuaris busquen a la xarxa, ia més, coneix els continguts de l’univers de pàgines web que indexa, i sap per tant, els serveis i productes que ofereixen.
Això arriba a extrems increïbles com la possibilitat que té aquesta empresa de predir epidèmies, per exemple de grip. Google sap anticipar-les analitzant que recerques estan augmentant. Per exemple si s’incrementen les recerques de certs símptomes relacionats amb la grip de forma exponencial pot arribar a dictaminar el naixement incipient d’un brot pandèmic. Facebook és el cas, sap com són els nostres perfils. Coneix on vivim, quins són els nostres gustos, amistats, aficions, etc. i per tant pot segmentar la població atenent diferents avatars amb una alta precisió. Però sobretot (no ens tirem les mans al cap) aquestes dades les hem donat lliurement nosaltres. Abans de continuar amb la utilització que les empreses fan d’aquesta informació, permetin-nos introduir-los en la tercera revolució, la de les dades que no han estat generats pels usuaris.
Si fins aquí eren les empreses i els usuaris els que anaven inundant aquest univers de dades, ara ens arriba la revolució de les dades procedents de les màquines. Es tracta d’un immens univers de dades procedents de sensors de temperatura, d’humitat, d’edificis, de cotxes, d’electricitat, de fotografies, de satèl•lits, d’electrodomèstics, de wearables, de milers de milions d’elements que conformen l’internet de les coses (IOT), que mesuren els comportaments no només de persones i els seus signes vitals, sinó també de grups socials, obrint una infinitat de possibilitats comercials ara per ara encara desconegudes.
Diversos exemples de mostra. Per saber els moviments que es produïen en una ciutat havíem de fer enquestes i preguntar d’on venien i on anaven els ciutadans. Mobilitzant una quantitat ingent d’enquestadors teníem uns resultats acceptables. Avui dia, amb una penetració de la telefonia mòbil propera al cent per cent, seguint la trajectòria que segueixen els telèfons podem saber com es desplacen les persones i la seva permanència en determinats emplaçaments. La medicina basada en l’evidència ens permetrà cada vegada més diagnosticar malalties basades en una base de dades suficientment àmplia de símptomes. Els cotxes sense conductor estan cada vegada més a prop. Gràcies a la conjunció d’una gran quantitat de dades disponibles (Big Data) i uns sensors precisos, ja comencen a circular cotxes sense conductor pels Estats Units. Com podem veure hi ha una infinitat de noves possibilitats.
Arribats a aquest punt, la tercera era de les dades, sorgeixen dues preguntes importants. La primera és la protecció de la nostra intimitat. Els grans volums de dades agregades protegeixen en general la nostra intimitat. No obstant això és sempre possible extreure una dada personal violant de fet la nostra privacitat. Com ens protegim davant aquesta eventualitat? Certament és molt difícil per la pròpia naturalesa de la innovació. És molt difícil posar traves a la imaginació i sempre aniran per davant la tecnologia i els nous productes i serveis que la legislació que ha de protegir-nos. No obstant això, s’haurà de legislar de manera àmplia creant codis de bones conductes d’obligat compliment.
La segona gran qüestió és com gestionar el Big Data. A més de les companyies com Amazon, Google, Facebook, Apple o Twitter, hi ha grans jaciments de dades en mans d’altres organitzacions i companyies. Les dades dels usuaris de telefonia, les dades de consum energètic i de subministraments, les dades dels transports, les dades sanitàries, les dades de l’administració pública, etc. ens permeten estimar amb certa exactitud com es comportaran els usuaris. Per analitzar i gestionar dades, no cal, com les esmentades en el paràgraf anterior, que les companyies siguin de gran magnitud. És per aquest motiu que tota empresa, en un futur haurà de ser capaç de gestionar les dades que extreu, i per a això és del tot necessari conèixer on es troben i com es fan servir les diverses tecnologies de maneig de dades, com es gestionen, com hem de fusionar-les amb les dades de les nostres companyies i com aplicar-finalment per treure algun rendiment.
Amb tot això arribem al punt crucial: en un present o en un futur immediat serà indispensable disposar de professionals amb coneixements transversals que coneguin tant les tecnologies de dades, com les empreses i les aplicacions on es poden aplicar aquestes tecnologies i aquestes dades. Google Analytics ens proporciona per exemple, una quantitat impressionant de registres sobre els usuaris que visiten les nostres pàgines web, però cal conèixer com funciona i què volen dir les dades que ens dóna. Facebook o Linkedin ens permet accedir a una quantitat de milions d’usuaris. Hem de saber quin rendiment traurem a la nostra publicitat i si realment és correcte el target al qual ens dirigim. Les dades són als ordinadors com els Big Data són els supercomputadors, però no oblidem que un telèfon mòbil d’avui té més capacitat de càlcul que un ordinador personal dels anys 80 i per tant en poc temps disposarem en les empreses d’autèntics supercomputadors capaços de processar aquests Big Data d’avui. La pregunta llavors és Tindrem personal suficient amb coneixements transversals per manejar aquestes necessitats?
