Podem arribar a competir amb Apple, Intel, GlaxoSmithKline o Bayer? Si hi pensem, segurament no. La raó no és altra que el seu avantatge competitiu: les patents. A més de voler competir, cada any hauríem d’invertir grans quantitats de diners en R+D (recerca i desenvolupament). En concret, Apple va invertir l’any passat 4.500 milions de dòlars; Intel, 10.000; Glaxo, 6.100 i Bayer, 4.200. Unes quantitats que ben invertides poden donar molt bons resultats.
Warren Buffett va definir molt bé l’avantatge competitiu com el fossat d’un castell (moat en anglès). Si el castell és un negoci, estarà molt ben defensat si els seus avantatges competitius (el “fossat”) són profunds i duradors. Si n’hi ha, permeten a l’empresa aplicar preus superiors, vendre més productes o tenir millors costos; en definitiva, tenir més rendibilitats que els seus rivals. És per aquest motiu, per intentar obtenir algun avantatge competitiu, que les empreses amb bons gestors solen invertir en R+D.
Ara bé, per què és bo invertir en R+D? La resposta és simple: per obtenir una patent, una millora productiva o una millora de costos. En altres paraules, per incrementar les vendes i, amb elles, el benefici. Alhora, si augmenten les vendes, es poden destinar més diners a R+D, ja que si es manté el mateix percentatge d’R+D sobre vendes, en valors relatius (percentatge) es manté, però en valors absoluts (import monetari) augmenta. També, si augmenten els diners que es destinen a R+D, augmenta la capacitat d’obtenir nous productes, millores productives o de costos. De nou, si augmenten les vendes, es poden destinar més diners a R+D, cosa que alhora fa augmentar les vendes, i així successivament.
Però aquesta situació no s’obté de la nit al dia, sinó que requereix dos factors: estabilitat i perseverança. Estabilitat perquè els projectes d’R+D necessiten anys continuats de treball (com per exemple els projectes de medicina o biologia) i perseverança perquè necessiten constància, sense que s’interrompin durant un temps (un experiment no es pot parar durant un any i després reprendre’l). Un bon exemple d’estabilitat i perseverança és el de 3M, una empresa americana que va néixer el 1905 com a empresa minera amb el nom de Minnesota Mining and Manufacturing Company, i que gràcies a l’R+D es va reconvertir. Avui és una empresa industrial amb infinitat de productes. En el gràfic 1 podem observar la relació que hi ha entre més inversió en R+D i més rendibilitat. Aquesta relació no és ni directa ni immediata, però sí que ens diu alguna cosa: la perseverança i la constància donen fruits.
Gràfic 1. Inversió en R+D de 3M i la seva relació amb la rendibilitat
Font: 3M. ROC: rendibilitat del capital (eix esquerre). R&D/Revenue: R+D/vendes (eix dret).
Un altre exemple d’avantatge competitiu és el d’Intel. L’empresa líder mundial de microxips destina 10.000 milions de dòlars cada any a R+D, el doble que el seu competidor més directe, Qualcomm, que en destina 4.900, i molt més que AMD o ASML, que en destinen 1.200. Això permet a Intel destinar bastants més recursos que la competència, amb la cosa pot defensar la seva situació millor que els altres. Fins i tot, si AMD o ASML li fessin ombra (per una patent millor, etc.), podria destinar els 10.000 milions a la compra d’aquestes empreses (AMD capitalitza 2.800 milions de dòlars i ASML, 38.000 milions). Aquest és un exemple que el peix gran es menja el petit.
Però amb això no vull dir que no es pugui competir amb els grans. El 2004, Apple va invertir poc més de 500 milions de dòlars en R+D. D’aquesta quantitat, en van sortir els iPhone i l’iPad, així com nous Mac que van permetre a Apple esdevenir el que és avui dia: una de les empreses més grans del món. Avui, ha passat d’invertir 500 milions en R+D a invertir-ne més de 4.500, una quantitat que, tot i augmentar notablement, ha passat de representar el 6,3% de les vendes el 2004 al 2,4% el 2013. Aquest és un exemple que el peix ràpid es menja el lent, que val més tard que mai i que és més important la qualitat que la quantitat.
En conclusió, l’important és obtenir grans idees que permetin al peix ràpid (i eficient) menjar-se al lent. En fer-ho, podrà destinar més recursos a R+D i augmentar així el seu avantatge competitiu. Llavors passarà a ser gran i podrà menjar-se el peix petit.
Hi ha una dita xinesa totalment aplicable en R+D: “si es vol caminar 10.000 km, sempre cal començar pel primer pas”.
