L’Oráculo manual y arte de prudencia (1647), del jesuïta Baltasar Gracián, un clàssic entre els clàssics de la literatura espanyola i un dels llibres més coneguts i prestigiosos del pensament universal, traduït com The art of worldly wisdom: a pocket oracle i publicat l’any 1992 per Doubleday, a Nova York, com a manual per a executius d’empresa, va assolir xifres de vendes inimaginables, per sobre dels cent mil exemplars, va estar a la llista del New York Times dels best sellers més venuts i es va convertir en una lectura imprescindible per a yuppies, directius, brokers i tot tipus de treballadors de perfil alt. No era precisament aquest el target de lector del pobre Baltasar, però la força dels seus arguments i el talent del seu pensament van poder més que la data de concepció del seu llibre, tan llunyana, i que el fet de ser concebut en un altre idioma i en el si d’una cultura exòtica, més enllà de l’Atlàntic, per als EUA actuals. Volem que un altre clàssic, Bartleby l’escribent (1853), de Herman Melville, no només compleixi amb les expectatives del lector literari o del ciutadà avesat a les lletres o àvid de lectures erudites; volem que satisfaci les del lector curiós i desitjós de deixar-se seduir per les incògnites que li pugui plantejar qualsevol repte intel·lectual, amb independència de quin sector professional o de quin context cultural hagi triat o li serveixi de marc. Sedueix pensar com aprofitarà el llibre extraordinari de Melville un estudiant de management de la Universitat Pompeu Fabra a la Barcelona School of Management; un estudiant de disseny gràfic a l’Elisava, a qui s’està formant internacional a l’ESCI o qui esdevindrà enginyer o professional de la medicina, o vol consagrar el seu temps a l’escriptura creativa, el dret constitucional, la comunicació corporativa o la indústria editorial del llibre i els continguts.
La Universitat Pompeu Fabra ha apostat sempre per afegir cultura a l’ensenyament, per enriquir amb experiències gratificants, reconfortants, des de qualsevol perspectiva intel·lectual, la transmissió de coneixement i la formació de la seva comunitat universitària: en definitiva, atrapar les persones que hi treballen o estudien en la molt feliç gàbia del repte intel·lectual i la fruïció cultural. La literatura no pertany a l’home de lletres com l’art no és propietat de l’artista. L’economia no es limita a l’àmbit econòmic com el dret o la història són patrimoni de la humanitat. Sabem que no tot és cultura tant com que la cultura no ha de ser excloent sinó còmplice, i la Universitat Pompeu Fabra desitja que les arts escèniques i les plàstiques, la literatura i l’arquitectura, la música i qualsevol manifestació imaginable de la sensibilitat humana formin part de la vida universitària més enllà dels desitjos retòrics benintencionats. Newton al costat de Borges i Wagner amb Molière. Kafka en forma de còmic i Verdi com a òpera rock. L’ADN com a escultura i la política exposada a les pintades del mur de Berlín “Cultura” entesa d’una forma tant laxa com rigorosa, sense sinonímia amb “elitisme” ni necessitat de presumpció. “Cultura” entesa com estrats de coneixements que beneficien la formació integral de l’ésser humà, com patrimoni que contribueix a que tota formació professional resulti més sòlida i llueixi més.
Potser va encertar André Maurois quan va concloure que “cultura és allò que queda després d’haver oblidat allò que es va aprendre”. No oblidaràs el que hagis après aquí i tindràs tot allò que hauràs guanyat per si la memòria t’hagués traït.
*Aquest article ha estat escrit pel llibre ‘Bartleby, l’escrivent’ de Herman Melville editat per la UPF Barcelona School of Management.
Javier Aparicio Maydeu
Delegat de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra i director del Màster en Edició
