Barcelona serà la seu del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, que reunirà mes de 10.000 participants dels cinc continents l’any 2020. Vivim temps de canvis profunds: canvis tecnològics, socials, econòmics, científics, etc. que lògicament també afecten l’educació, que és un element fonamental del procés de transformació.
El sistema d’educació superior, i d’alguna manera el del conjunt del sistema educatiu, s’ha encaminat a donar resposta a les necessitats específiques del mercat laboral. La paraula llicenciat, de fet, representava aquella idea d’universitat que atorga llicències per a l’exercici de les professions.
El mercat laboral, però, s’ha transformat completament. Deixant de banda excepcions, les professions ja no estan tan clarament definides. Una bona part del coneixement, accessible i horitzontal, es pot obtenir amb un clic i els continguts es tornen obsolets molt ràpidament. Davant d’aquesta situació, és indubtable que cal passar d’un model educatiu basat en l’acumulació de coneixements a un altre que es fonamenti en l’experiència i en una actitud permanent i activa d’aprenentatge. Aquesta actitud ha de preparar per continuar aprenent al llarg de tota la vida, i ha d’afavorir la receptivitat als canvis conceptuals, científics i tecnològics que aniran apareixent cada vegada més acceleradament.
El Fòrum Econòmic Mundial va identificar en l’informe “El futur de les ocupacions i les competències” les deu competències professionals més demanades per al 2020:
- Resolució de problemes complexos
- Pensament crític
- Creativitat
- Gestió de persones
- Coordinació amb altres
- Intel·ligència emocional
- Judici i presa de decisions
- Orientació al servei
- Capacitat de negociació
- Flexibilitat cognitiva
Sens dubte, formar els futurs professionals, directius, comunicadors, escriptors, auditors, programadors, etc. no serà tan fàcil. A la BSM-Universitat Pompeu Fabra hem entès que canviar la formació significa arriscar i examinar nous models i formes d’aprenentatge. Així ho estem fent, amb models orientats a l’aprenentatge per projecte, basat en la resolució de reptes reals, amb l’acompanyament de professors i mentors i amb un enfocament més personalitzat, interdisciplinari, pràctic i col·laboratiu.
El canvi constant és un repte per a tots: per a l’estudiant, que passa ara a ser motor del seu aprenentatge. Els estudiants es converteixen en subjectes actius que treballen, participen, plantegen dubtes, col·laboren en equip i s’organitzen per fer projectes o resoldre problemes. L’objectiu és que s’enfrontin a situacions reals que puguin viure en el seu futur laboral, alhora que desenvolupen la capacitat crítica i l’anàlisi per a la presa de decisions mentre treballen la comunicació i la creativitat amb un enfocament humanista i multidisciplinari.
Aquest enfocament va unit a un canvi de rol també del docent, que esdevé un mentor, un guia per a l’aprenentatge personalitzat que impulsa els estudiants en el seu procés de descoberta i construcció del coneixement.
I, finalment, ens obliga a canvis també als espais físics i virtuals, com a agent educador. El redisseny de les aules és un element cada vegada més important per a les institucions que impulsem nous models educatius que requereixen espais físics on compartir idees, experiències i recursos, treballar de forma col·laborativa i crear en comunitat. Per això necessitem espais flexibles i que tinguin una distribució variable.
Així doncs, s’estan produint canvis disruptius en continguts, competències, estudiants, docents, espais i centres educatius. Són grans canvis que agiten la formació superior i a la BSM afrontem el repte amb la finalitat de transformar cada persona en la millor versió de si mateixa.
