Frederic Amat és un artista arriscat, compromès amb l’art subversiu i la llibertat artística. Per això, no li agraden els encàrrecs. Amb tot, reconeix que li afalaga que una institució educativa, provinent de la universitat, com la UPF Barcelona School of Management li demanés la creació de l’anagrama que representa el seu nou logotip i que indentificarà l’escola d’ara endavant. No va ser una petició fortuïta. Frederic Amat és un artista multidisciplinari i transversal. És pintor. Però també fa escultura, ceràmica, escenografies teatrals, cinema, cartellisme… Arrisca, qüestiona, barreja diferents llenguatges artístics i reinventa l’art. Per ell, ser artista no és una professió, és una actitud de vida. Cada matí es lleva en estat de sorpresa. Es qüestiona i es meravella. I diu que això, aquesta capacitat de ser crític i alhora entusiasta, ho intenta esquitxar en tot allò que fa. Per a la BSM, Frederic Amat encarna l’anhel de crear noves connexions, involucrar l’art i la cultura en el procés formatiu i d’aprofitar-ne tot el poder transformador.
El logotip és una peça vital en la imatge d’una organització, un signe d’identitat. Com va ser la creació de l’anagrama per a la BSM?
No va ser fàcil. Un pintor treballa d’una manera molt diferent a com ho fa un dissenyador gràfic. La cal·ligrafia té temperatura. I això és molt difícil d’aconseguir, cal temps. Normalment els grafistes fan les cal·ligrafies directament del cap a la mà. En el cas del pintor, el circuit és un altre. Abans d’arribar a la mà dona voltes per tot el cos. És gairebé coreogràfic i en aquesta coreografia, l’artista balla sense pensar si ha de fer un moviment concret. El moment sorgeix. El dibuix prové d’una intuïció profunda de l’artista. És fruit de l’exigència per trobar l’equilibri entre un impuls, una resolució i que aquesta imatge de tres lletres -BSM- tingui una imantació a l’ull i que qui ho vegi, no ho oblidi mai.
Aquesta és la força de la pintura, de l’expressió del traç?
Aquesta força es perd molts cops per les noves tecnologies. Enviar un whatsapp és un procés immediat. De vegades fotografio una cal·ligrafia, una imatge, una taca… pots tenir una imatge gràfica, fotogràfica, però hi falta una qüestió de temperatura, del llenguatge que jo utilitzo. Vinc d’una tradició pictòrica. Sóc pintor; encara que a vegades no s’entengui perquè treballo amb moltes dimensions: el teatre, el cinema, la ceràmica, l’escultura… però hi ha sempre una columna vertebral que ho lliga tot, que és la pintura, el sentit del traç, la tradició. En aquest moment tinc a la memòria un llarg camí. Una capacitat cal·ligràfica, coreogràfica, que ve del temps. Un professor em va ensenyar un dia uns dibuixos de quan jo tenia 20 anys i vaig veure que aquella cal·ligrafia, aquella signatura eren inicials. L’exercici, el gest, es fa durant anys fins que un mateix es converteix en tinta. Jo ara sóc tinta.
La BSM és una entitat formativa. Quina importància creu que ha de tenir l’educació en la societat?
Parlar de la importància de l’educació és com parlar de la importància de fer exercici o de menjar sa. És evident que és necessari el desenvolupament del cervell, del pensar. Tots tenim la capacitat de mirar amb els ulls cap endins. La capacitat d’entendre l’univers.
Considera l’art, com l’educació, un element transformador?
L’art encarna la subversió. L’art té la capacitat de ser conflictiu, i ser conflictiu significa interpel·lar. Si la cultura és un opiaci, no ens serveix; la cultura ha de ser un mitjà. La cultura et planteja una pregunta de la que no hi ha resposta, i a través de la cultura trobem el consol a la no-resposta.
Serveix per millorar el món?
Jo intento fer la meva feina amb honestedat. Per mi l’ètica i l’estètica van de la mà, hi ha una moral, però no intento fer proselitisme a través de la meva obra. Som millors? Pintem millor que els que van executar les primeres pintures? Crec que seguim a l’inici, sortosament. El dia que perdem aquesta capacitat de connexió amb l’inici deixarem de ser. A través de la cal·ligrafia i la memòria reconeixem. El dia que perdem aquesta memòria, perdrem la identitat.
Aquest missatge és el que vol transmetre amb la seva peça per a la BSM?
L’anagrama queda ara sota el paraigües de la Universitat Pompeu Fabra, que evidentment és un referent d’ensenyament a la ciutat. Y crec que és bo que hi hagi aquest tatuatge, aquest grafisme, aquesta cal·ligrafia de tres inicials -BSM- a la porta d’una institució educativa dient: nosaltres volem ser d’una altra manera, aquest és un lloc d’aprenentatge, d’equivocació perquè mai s’està en el cert, perquè de l’equivocació se n’aprèn. La BSM és un lloc per veure i per aprendre altres maneres, per ser més rics. Y vull recordar el que va dir el poeta Salvat-Papasseit: “no s’ha de confondre l’home ric amb l’home de diners, ni l’art amb el cavall”. La meva intenció i el meu desig és que aquesta cal·ligrafia, que es troba en una porta d’una cantonada neuràlgica de la ciutat, en una escola de management internacional amb esperit internacional, ensenyi a la gent que pot ser més rica, no per fer més diners, sinó per ser més rics cap endins.
Precisament, la BSM fa una aposta per incorporar l’art i la cultura a l’experiència formativa com element de transformació i interrelació de l’estudiant.
La cultura, els artistes, els poetes, la gent que fa teatre o dansa, no tenen avui les condicions que es mereixen. No hi ha atenció a la cultura. Crec que la universitat pot ser un refugi per la cultura perquè evidentment el mercat no ho és.
