La globalització, entesa com un procés de creixent integració en l’àmbit mundial, constitueix un dels fenòmens més significatius i amb més capacitat de transformació del nostre entorn en les darreres dècades. Aquest procés d’integració ha fet que les fronteres nacionals a tots els nivells desapareguin cada vegada més: econòmic, social, polític, cultural, en el camp de la informació i el coneixement, ambiental…
L’impacte de la globalització s’ha estès encara més amb l’anomenada quarta revolució industrial. La innovació tecnològica i els seus efectes determinaran globalment el nostre futur pròxim. I les competències i els aprenentatges necessaris poder respondre de manera innovadora i sostenible als desafiaments que ens planteja aquest món global també s’estan transformant.
A principis del segle XIX, durant la revolució industrial, l’expansió de l’ús de les màquines de filar i teixir va reduir la feina dels obrers, cosa que va generar un moviment de resistència (ludisme). Tanmateix, el procés d’industrialització va permetre crear nous treballs, que van ser coberts a través de la formació professional i especialitzada dels treballadors.
De forma anàloga, aquesta quarta revolució industrial que vivim actualment, caracteritzada per la robòtica, la intel·ligència artificial i la Internet de les coses, torna a amenaçar l’ocupació contemporània. I torna a obrir les portes a la creació de nous negocis, feines i professions. La naturalesa de la feina, en totes les disciplines, ja s’està transformant i les organitzacions comencen a reclamar altres perfils professionals, amb un coneixement més transversal i capaç d’adaptar-se als vertiginosos canvis del sector.
Com va dir Peter Drucker: “el saber és avui l’únic recurs significatiu”. En aquesta edició del Quorum, obrim el debat sobre els reptes i desafiaments que la globalització i l’anomenada quarta revolució industrial representa per als diferents sectors professionals i les disciplines acadèmiques.